Deducció per inversió en habitatge habitual

El contribuent que en virtut de sentència judicial de divorci satisfà la totalitat dels pagaments del préstec per a l’adquisició de l’habitatge habitual que en el seu moment li va ser concedit conjuntament a tots dos cònjuges i per l’amortització dels quals els dos venien practicant la deducció per adquisició d’habitatge habitual amb anterioritat a 1-1-2013, té dret a l’aplicació d’aquesta deducció per la totalitat de les quantitats pagades per tal concepte encara que només sigui propietari del 50% de l’habitatge per no haver-se liquidat la societat a guanys, tant en el cas que l’habitatge continuï tenint per a ell i els fills comuns la condició d’habitual com en el cas que l’habitatge tingui aquesta condició per als fills comuns i l’altre progenitor.

La normativa de l’Impost permet que el contribuent que venia practicant la deducció per adquisició d’habitatge habitual –per ser propietari exclusiu d’ella o en copropietat amb el seu cònjuge i constituir la seva residència habitual– podrà continuar practicant aquesta deducció per les quantitats que per a la seva adquisició satisfaci després d’una sentència de nul·litat matrimonial, divorci o separació judicial en la virtut de la qual:

– l’immoble deixi de constituir per a ell la seva residència habitual per obligar-lo al seu abandó, sempre que aquest immoble continuï tenint la condició d’habitatge habitual per als fills comuns i el progenitor en la companyia del qual quedin; o

– l’immoble continuï constituint per a ell i els seus fills la seva residència habitual.

La qüestió controvertida és quin ha de ser la base de la deducció en cas que el contribuent, després de la sentència de divorci, satisfaci la totalitat dels pagaments pel préstec per a l’adquisició de l’habitatge habitual que en el seu moment es va concedir conjuntament a tots dos cònjuges i per l’amortització dels quals tots dos venien practicant abans de 1-1-2013 la deducció per adquisició d’habitatge habitual. És a dir, es tracta de determinar si el contribuent té dret a l’aplicació de la deducció per adquisició d’habitatge habitual per la totalitat de les quantitats pagades per tal concepte encara que només sigui propietari del 50% de l’habitatge o només per la meitat d’aquestes quantitats.

Tenint en compte que la normativa de l’Impost no contempla aquest supòsit, el *TEAC considera que ha de permetre’s a l’ex-cònjuge que satisfà la totalitat de les quotes del préstec hipotecari practicar la deducció per adquisició d’habitatge per la totalitat del pagat, encara que només sigui propietari del 50% de l’habitatge, per les següents raons:

– Tal conclusió no troba oposició en la literalitat de la normativa reguladora de la deducció (*LIRPF *art.68.1.1r *redacc vigent a 31-12-2012 i *RIRPF *art.55.1.2n *redacc vigent a 31-12-2012).

– Després de la sentència de divorci es continuen satisfent en el període impositiu quantitats per l’adquisició d’un habitatge que té la condició d’habitual per a la unitat familiar integrada per un dels ex-cònjuges i els fills comuns. Tals quantitats són les quotes d’amortització en el període impositiu del préstec hipotecari total concedit per a la seva adquisició.

– Admetre que una sentència judicial de divorci pugui tenir com a conseqüència la limitació de la base de la deducció de l’ex-cònjuge cotitular de l’immoble al qual obliga a pagar la totalitat de les quotes d’amortització del préstec hipotecari destinat a l’adquisició d’un habitatge que té la condició d’habitual per a la unitat familiar, provocaria un enriquiment injust a favor de l’Administració, perquè se satisfarien quantitats per l’adquisició d’un habitatge habitual per les quals no es permetria deduir; restringint així un benefici fiscal al qual tenia dret la unitat familiar amb anterioritat a aquesta sentència.

– Aquesta conclusió és conforme amb l’enfocament seguit pel TS (entre altres, TS 17-2-20, *EDD 511648) a l’hora de resoldre els dubtes que puguin plantejar les normes reguladores de la deducció per inversió en habitatge habitual, que haurà de fer-se en tot cas des de la interpretació més favorable al seu reconeixement.