El Reial decret llei amb el contingut d’aquesta reforma es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del passat 16 de març, detallant-se en el mateix quines mesures eren d’aplicació immediata i quins s’han deixat per a més endavant.
Amb independència que la norma es vagi a tramitar com a projecte de llei, la reforma segueix el seu curs. Entre les mesures que ja han entrat en vigor es troba, per exemple, la nova regulació del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI).
L’actual sobrecotización del MEI, del 0,6%, pujarà fins al 1,2% en 2029, a un ritme d’una dècima per any i amb la següent distribució: 1% a càrrec de l’empresa i 0,2% a càrrec del treballador. Aquesta sobrecuota es mantindrà en el 1,2% de 2030 a 2050 i podrà augmentar de manera automàtica si la despesa en pensions sobrepassa el 15% del PIB.
Segons es va establir en la norma, altres mesures de la reforma entraran en vigor aquest dissabte, 1 d’abril, com tot el relacionat amb l’anomenada ‘guardiola de les pensions’, que es nodrirà amb les cotitzacions del MEI.
D’acord amb el que s’estableix en la reforma, la Llei de Pressupostos establirà des de 2033 el desemborsament anual a efectuar pel Fons de Reserva en termes de percentatge del PIB, amb un límit màxim per a cada exercici del període 2033-2053, que es mourà entre el 0,10% del PIB (2033) i el 0,91% (2047), depenent de cada exercici.
També entrarà en vigor demà la senda que estableix la reforma de pensions per a millorar les mínimes contributives i assegurar que, des de 2027, no siguin inferiors al llindar de la pobresa calculat per a una llar composta per dos adults. Així, prenent com a referència l’evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec, aniran pujant entre 2024 i 2027 de manera progressiva, per sobre de la revaloració mitjana de les pensions, per tant, per sobre de l’IPC.
L’objectiu és que la pensió mínima de jubilació contributiva amb cònjuge a càrrec aconsegueixi almenys en 2027 els 16.500 euros anuals (1.178,5 euros al mes per catorze pagues), un 22% més que ara.
Les pensions no contributives, per part seva, creixeran també per sobre de la revaloració mitjana de les pensions, fins a convergir en 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.
MESURES QUE ENTRARAN EN VIGOR Al llarg d’ENGUANY
Altres mesures contemplades en la reforma entraran en vigor al llarg d’enguany. Així, el pròxim 17 de maig entraran en vigor els canvis que ha introduït el Govern en la regulació de la prestació per incapacitat temporal.
Segons el text del decret de pensions, les mútues col·laborades de la Seguretat Social ja no tindran possibilitat de dirigir-se a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) en cas que el servei públic de salut desestimi la seva proposta d’alta.
Només podran acudir a l’INSS si no reben contestació de la inspecció mèdica dels serveis de salut a la seva proposta d’alta, però no podran fer-ho en cas que aquesta hagi estat denegada.
Una altra mesura de la reforma de pensions que entrarà en vigor enguany, concretament el pròxim 1 d’octubre, és la que contempla la cotització dels alumnes en pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes. A més, als quals haguessin estat en aquesta situació en el passat se’ls permetrà el còmput de la cotització pels períodes de formació o realització de pràctiques no laborals i acadèmiques realitzats fins a un màxim de dos anys.
MESURES VIGENTS A partir de 2024, 2025 I 2026
La reforma contempla una altra sèrie de mesures que arrencaran la seva vigència en el transcurs dels pròxims tres anys.
Així, en 2024 entrarà en vigor la revaloració anual de les bases màximes i del complement de la bretxa de gènere en funció de l’IPC. En el cas de les bases màximes, a l’IPC se li sumarà un quantia fixa de 1,2 punts entre 2024 i 2050, mentre que el complement de la bretxa de gènere pujarà un 10% addicional en el bienni 2024-2025.
En 2025 entrarà en vigor la nova quota de solidaritat sobre els salaris que superin la base màxima, que s’aplicarà per trams salarials fins a 2045. Al final d’aquest període, el tipus de cotització serà del 5,5% per als quals tinguin un salari comprès entre la base màxima i un 10% més; del 6% per als salaris que superin la base màxima entre un 10% i un 50%; i del 7% quan el salari sobrepassi la base màxima en un 50%. Aquesta quota solidària no s’aplicarà a treballadors autònoms.
També entrarà en vigor en 2025 la pujada de les pensions màximes amb l’IPC anual més una alça addicional de 0,115 punts percentuals acumulatius cada any fins a 2050, la qual cosa suposarà un pujada aproximada del 3%. A partir de 2051 i fins a 2065 es produiran alces addicionals perquè en 2065 la pensió màxima hagi pujat de manera acumulada un 20%.
I al gener de 2026 entrarà en vigor una de les mesures que més polèmica va generar en el seu moment: l’ampliació del període de càlcul de la pensió. La reforma desplegarà progressivament un model dual per al càlcul de la pensió que permetrà triar entre els últims 25 anys cotitzats o 29 anys de cotització, descartant en aquest cas els dos pitjors, per la qual cosa en la pràctica el còmput en aquest segon cas serà de 27 anys.
Aquesta nova opció s’anirà introduint de manera progressiva, des de 2026 a 2037, any en què ja quedaran completament desplegats els 29 anys (menys dos).
Fins a 2040 podrà triar-se entre aquesta opció i els últims 25 anys, mentre que entre 2041 i 2043 l’opció de 25 anys anirà pujant a raó de sis mesos per any, des de 25,5 anys en 2040 a 26,5 anys en 2043, podent triar-se entre aquest període o els 29 anys (menys els dos pitjors).
A partir de 2044 ja no es podrà triar i la pensió es calcularà amb 27 anys efectius de cotització (29 anys menys els dos pitjors). D’ofici, mentre existeixin les dues alternatives, la Seguretat Social sempre aplicarà la més avantatjosa per al treballador.
Font: elderecho
